Llengua maricopa
| Piipaash chuukwer/Xalychidoma chuukwer | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | 800 (2007)[1] |
| Parlants nadius | 35 (2015 ) |
| Autòcton de | Arizona |
| Estat | Estats Units d'Amèrica |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies Hoka-Sioux hoka-sioux llengües yuma-cochimí | |
| Característiques | |
| Nivell de vulnerabilitat | 4 en perill sever |
| Codis | |
| ISO 639-3 | mrc |
| Glottolog | mari1440 |
| Ethnologue | mrc |
| UNESCO | 843 |
| IETF | mrc |
| Endangered languages | 1929 |
El maricopa és una llengua yuma parlada pels maricopes a dues reserves d'Arizona: la comunitat índia Pima-Maricopa Salt River i la comunitat índia Gila River.
Gramàtica
[modifica]El maricopa és una llengua subjecte-objecte-verb, amb sis o set casos. No té distinció del gènere gramatical.
David Gil informa que el maricopa té cap equivalent per i, però que s'ho fa força bé. Les diverses relacions rellevants es resolen usant diferents estructures lingüístiques. No obstant això, si l'absència d'un lexema constitueix una bretxa lèxica no depèn d'una teoria, sinó dels hàbits verbals compartits per les persones que empren la conceptualització pertinent. En conseqüència, no és vàlid dir que als parlants de maricopa els falta el lexema i. Més aviat és qui parli anglès, per exemple, qui experimentaria la falta[2]
Fonologia
[modifica]Totes les exposicions i exemples d'aquesta secció provenen de Gordon (1986), llevat que s'indiqui el contrari.
Inventari de consonants:
| Bilabial | Alveolar | Retroflexa | Palatal | Velar | Uvular | Glotal | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| plana | arrodonida | plana | arrodonida | ||||||
| Oclusiva | p | t | ʈ | kʲ | k | kʷ | q | qʷ | ʔ |
| Africada | t͡ʃ | ||||||||
| Fricativa Soda | (f) | s | ʂ | x | xʷ | ||||
| Fricativa sonora | v | ð | |||||||
| Nasal | m | n | ɲ | (ŋ) | |||||
| Líquida | l, r | lʲ | |||||||
| Semivocal | j | w | |||||||
Els fonemes /f/ i /ŋ/ ocórrer només en paraules prestades, per ex. kafe "coffee" i naraŋk "taronja",[mal exemple, ja que això podria ser assimilació w a la ŋ] ambdues prestades del castellà. [ŋ] també esdevé un al·lòfon de /ɲ/.
Maricopa té un sistema vocàlic típic de cinc vocals:
| Anterior | Central | Posterior | |
|---|---|---|---|
| Tancada | i, iː | u, uː | |
| Mitjana | e, eː | o, oː | |
| Oberta | a, aː |
La longitud de la vocal és fonèmica i pot passar a totes les vocals ja sigui curta o llarga, donant deu vocals fonèmiques.
Els següents diftongs (amb el segon membre representat per una semivocal) són:/aj aːj ej eːj oj oːj uj uːj aw aːw ew eːw/, com a /kwiduj/ i /maxaj/.
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Gil, David. «Aristotle goes to Arizona, and finds a language without 'and'». A: Semantic universals and universal semantics. Berlin: Foris, 1991, p. 96–130.
- Gordon, Lynn. Maricopa Morphology and Syntax. Berkeley: University of California Press, 1986.
Enllaços externs
[modifica]| Grup cochimí |  | |
|---|---|---|
| Grup yuma | ||
